vemnobre

aquest estat convuls de tenir la sensació que tot s'aguanta d'un fil. que res és per sempre i que ens movem pesadament, com pels llots i el fang, d'una banda a l'altra. avui també serà això. d'un cantó a l'altre, que al final sempre és el mateix, i a veure com ho espatllen els d'ara. són temps de bipartidisme vital. o sí o no, o blanc o negre. i nosaltres entestats a perdre'ns entre el gris. no és això si no l'amor? ara un, ara l'altre, i mai trobar el punt mig on s'ajunten tots els vots. com avui, que deien plouria i ara va, i fa sol. i jo que ja anava preparada, ara m'he d'acostumar a la llum. bipartidisme del temps, també. ai, quin cansament. aquí qui guanya és el que acaba creant opinió, sigui certa o falsa, a base d'anuncis bàrbars i sense sentit. haurem de fer això: anar llançant bombes per aquí i per allà a veure qui en surt escaldat.

però passejant he sentit la tenora. encara hi ha temps per la música. torna-la a tocar!