i no passa res

he buscat a la pàgina d'ofertes vitals del diari a veure què hi havia d'interessant. i res, tu. últimament sempre van buides, les pàgines d'ofertes, i hi ha molta demanda. es veu que la gent no sap què vol i va perduda per les selves metropolitanes. el diari estava masegat de tant passar d'unes mans a altres i la cambrera del bar m'ha dit que, sobretot, no n'arranqués cap tros. i jo he fet que no, així de reüll i vermella, per si ella havia intuït què em faltava.

després, al caure el sol de tardor que encara escalfa, se m'ha acudit que el millor que puc fer és recuperar els llibres de tria la teva aventura. allò era més fàcil. miraves d'amagat la pàgina que seguia i si hi veies algun mort o accidents sagnants, triaves l'atra ruta. si tot fos així, ja aniria bé. i mira que al final sempre el que et passa ja li ha passat abans a tothom i no té res d'original. però a mi m'ho sembla, encara. de fet, quan m'he desfet els cordons que m'apretaven he descobert unes marques vermelles als peus com si fossin les primeres i al palmell de la mà esquerra duc les notes d'una cançó antiga que ara no em sé.

Fins i tot la bellesa està amagada al darrere d'alguna mena de lluita. I a mi la que és la poesia em fa pànic, però digues a ta mare que no em penso arrugar pas gota, perquè la vull.

... fins i tot vull la por i tot, com si jo fos una prenyada sola amb la seva novetat a dins, creixent i creixent-me a dins sola amb mi en un diàleg mut, mut.

[El poble del costat. Enric Casassas]

conjur

dels teus ulls rere els matolls
n'he fet serpentines llargues
les duc penjades al coll
per si em falten les paraules

Nadine

Era un home cònic. No un home físicament cònic, amb la cara arrodonida i triangular cap amunt, no. Era un home cònic, que es movia alternativament de dalt a baix i al seu voltant, sempre des d’un mateix punt fix superior. Cònic és el millor adjectiu per descriure’l. Com el dia que, en aterrar a l’aeròdrom de Riusan, va obrir la portella de l’helicòpter i va treure el cap a fora protegit pel casc d’aviació per observar-ho tot circularment i a poc a poc i va tornar a tancar la trapa de la cabina. A dins hi havia la Nadine, que just en aquell moment mirava cap endavant a un punt indeterminat de la pista.

– Que no ho veus? –li va murmurar espantada.